El teixit empresarial d’un país està format per persones que en un moment determinat de la seva vida decideixen llançar-se i muntar un negoci, renunciant a la relativa seguretat (en comparació) que ofereix la vida d’assalariat. En alguns casos ho fan a causa de les circumstàncies i per necessitat; en d’altres, es tracta d’un esperit emprenedor sense por d’arriscar. És a dir, gent que encara estudia i que ja es planteja ser empresari quan acabi la carrera. Però quin perfil tenen?
A CEDEC creiem que és molt important que el país tingui una bona xarxa d’emprenedors per vocació i no només per necessitat per mantenir un teixit empresarial sa. Per tant, és clau tant impulsar l’esperit emprenedor com detectar i acompanyar els qui ja el tenen. Per això, ens ha semblat molt interessant compartir aquest article d’Expansión.
El text recull els resultats de l’enquesta “Y después de la Universidad, ¿qué?”, d’Educa2020 i Fundació AXA, segons la qual un 20 % dels joves vol ser emprenedor. El seu perfil? Home de 24 anys, amb experiència internacional prèvia i amb familiars que ja han estat emprenedors.
Per què volen ser emprenedors els joves? Gairebé sempre, el fet que hi hagi menys oportunitats laborals en el mercat incentiva el desig d’emprendre. La tecnologia ha destruït ocupació, però també en genera de nova i obre models de negoci diferents. A més, els joves dominen la tecnologia millor que ningú i això els permet crear més.
Per la seva banda, Iñaki Ortega, doctor en economia i director de Deusto Business School a Madrid, assegura que “s’ha produït una ruptura respecte a allò que passava abans. Pensàvem que els joves no eren innovadors i sí que ho són”. El pla Bolonya, amb titulacions “més dinàmiques” i centres amb “més vocació cap a l’emprenedoria”, també hi ajuda, segons indica Fernando Suárez, rector de la Universidad Rey Juan Carlos.
Hi ha diverses variables que expliquen el potencial emprenedor d’un alumne: la situació laboral dels pares (si algun treballa per compte propi és més fàcil que el fill vulgui emprendre), haver viscut a l’estranger (s’assumeix un risc, com quan es munta un negoci i s’aprèn una altra llengua) i la polivalència (alumnes que compatibilitzen els estudis amb una feina).
Pel que fa a les motivacions i raons que més esmenten els alumnes que volen emprendre, la principal és la realització personal. Són persones que busquen una feina que els proporcioni independència, fer realitat una idea personal i tenir capacitat de decisió. Els que prefereixen treballar per a l’administració, en canvi, veuen prioritària la seguretat de la feina.
Aquests alumnes amb vocació pública són els que es dediquen principalment a l’educació i a la sanitat. Els futurs empresaris, per la seva part, són en sectors molt diversos: serveis, màrqueting, comerç i, sobretot, enginyeries, arquitectura o ciències socials i jurídiques.
De fet, per als enginyers muntar una empresa significa un gran desenvolupament tecnològic, per això es posicionen com els més innovadors. El 75 % es planteja desenvolupar un producte desconegut pels consumidors.
A CEDEC, Centro Europeo de Evolución Económica, estem convençuts que és molt positiu que a poc a poc l’esperit emprenedor augmenti entre els joves. Un país amb un teixit empresarial fort facilita el creixement de l’economia, cosa que també es veu afavorida si les empreses són innovadores i busquen l’excel·lència empresarial.
Imatge Ideas de Negocios
